Paco Pons, la veu d’un poble

El món del cooperativisme valencià està de dol. Hem perdut un amic, un mestre admirat, un company de projectes, un visionari i, per damunt de tot, una gran persona. Paco Pons Alcoy ha estat l’impulsor d’importants projectes cooperatius a la Comunitat Valenciana, dels quals parlava amb orgull. Tots ells, com nosaltres, tenen una historia comuna: El compromís amb la nostra terra. El nostre fil conductor va ser la Joventut Agrícola i Rural Catòlica (JARC), un moviment de catolicisme de base del qual Paco va saber extraure valors essencials per al món cooperatiu com ara la justícia, el compromís social, la veritat, la pau i la estima per la terra.

Gràcies a aquella visió i al seu caràcter emprenedor va impulsar, al costat d’altres persones, un nou model de cooperativisme, modern que bevia de les experiències de Mondragón. Un model  que va nàixer com una idea o una utopia i que hui, quatre dècades després, s’ha consolidat com referent a la nostra economia.  La seua ferma creença en projectes com aquests  l’ha dut al llarg de la seua vida a aportar, no sols les seues idees. El seu compromís era de paraula, però també de fets. No de bades, els primers locals de Florida van estar a sa casa, a Beniparrell.

Però per damunt del visionari, de l’empresari d’èxit, i del company de projectes ha estat la persona. L’home bo, proper, humil,  de tracte afable, reflexiu i generós.  Fa només uns mesos vam tindre l’oportunitat d’estar amb Paco per a gravar un vídeo on contàvem com vam treballar de valent per aconseguir les que ell mateix anomenava “esplendoroses realitats del cooperativisme valencià”, entre les quals està Florida Grup Educatiu. Al seu parer, les cooperatives s’han convertit, ara mes que mai, en un mirall per a la societat, que ens veu com exemple de generació de riquesa, però també com un model de vida.

Hui em permet la llicencia d’emprar unes paraules del meu admirat Estellés per a transmetre el que crec que retrata a la perfecció qui era Paco Pons i què representa per a nosaltres.  Paco era la veu d’un poble. Era la veu del poble valencià. Amb la teua empremta seràs la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble.

Durant aquests dies de buit i de sentiment de pèrdua han estat molts els comentaris que ens han aplegat.  Gent anònima que ha volgut transmetre’ns el seu sentiment de pesar  davant una pèrdua irreparable com aquesta.

Un sentiment que vull resumir amb les paraules inspiradores de l’escriptor Mario Benedetti. “M’agrada la gent que vibra, que no cal espentar-la, que no cal dir-li que faça les coses, sinó que sap el que cal fer i que ho fa. La gent que conrea els seus somnis fins que eixos somnis s’apoderen de la seua pròpia realitat”. 

 

Enric Luján Folgado
Director general de Florida Grup Educatiu